Començo bé el viatge, ja que a l’avió m’hi he deixat l’impermeable i el cel amenaça pluja.
15 km són els que em separen fins a l’Alguer, aparentment aprop sinó fos perqué pedalant per una carretera sense llum, sense trànsit i amb el misteri de nomès veure el paissatge els 2 segons dels llampecs, em va fer la sensació que no arribaria mai.
L’alguer és l’única ciutat de l’illa on encara hi ha gent gran que parla el català, cosa que em va fer molta gràcia sentir-los parlant amb aquell toc d’accent italià.
Aquelles ganes de pedelar em van despertar, i desprès de fer visita turística amb un suculent esmorzar, em vaig endinsar terra endins.
La ruta era espectacular, i jo més sol que la una i sense cap persona aquí saludar vaig començar a sentir la paraula solitud, que de fet ja és el que pretenia, poguer-me desenvolupar amb pocs mitjans. És una manera de posar-se a prova ja que avui en dia depenem molt de la gent i les noves tecnologies.
Els 2 primers dies, el fet de pedelar tantes hores se’m va fer una mica dur, trobava a faltar un bon entrenament previ, així que el 3er, me’l vaig agafar més tranquil i a les 13h del migdia ja estava dinant en una de les platges més maques de l’illa.
Etapa 1: Alguer - Bosa (68km 1080m desnivell acumulat)
Etapa 2: Bosa – Núoro (94km 990m desnivell acumulat)
Etapa 3: Núoro – Cala Gonone (38km 670m desnivell acumulat)
Però el 4rt dia nois… pujava i baixava muntanyes que jo mateix me’n feia creus. Un escenari bonic i tranquil sortint des de nivell 0, a línia de mar, fins a 1.117 m el port més alt.
Com que optimizava molt el pes, de menjar en portava poc i en aquesta ruta vaig alimentar-me principalment de cireres d’arboç que trobava pel camí.
Etapa 4: Cala Gonone – Arbatax (69km 1520m desnivell acumulat)
L’etapa 5 va ser la més dura ja que, desprès de l’euforia del dia abans, em vaig marcar un objectiu de molts quilòmetres tinguent en compte que anava amb un equipatge de 9kg i el vent en contra.
Els últims 3 km hi havia una ascensió de 300m de desnivell que van ser duríssims. Per contrapunt, eren les 5 de la tarda i començava a fer-se de nit ( a Sardenya el sol es pon 30 min. abans)
Etapa 5: Arbatax - Villasimius (117km 840m desnivell acumulat)
Desprès d’això, quatre estiraments, una dutxa i un sopar com Déu mana amb un plat d’espaguetis i una amanida per poguer assolir l’endemà l’objectiu d’arribar a Cagliari, que era el retorn cap a Catalunya.
Etapa 5: Villasimius - Cagliari (62km 515m desnivell acumulat)
Allà també un magnífic dinar amb un ciclista que vaig conèixer i la seva dona.
Com que desprès del dinar haguès donat positiu, em van acompanyar fins a l’aeroport.
Volant durant 1h ½ fins que una magnífica lluna sobre el riu Ter em deia que ja estava a casa, i així va ser quan vaig veure a la Laia.
VEURE FOTOS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada