FRANCESC ALMAGRO, SORTIDA EN BICI PALAFRUGELL – MADRID, PASSANT PER TARIFA

SORTIDA EN BICI PALAFRUGELL – MADRID, PASSANT PER TARIFA

1a etapa.- Calafell – L’Ametlla de Mar 90 Km
2a etapa.- L’Ametlla de Mar – Alcossebre 113 Km
3a etapa.- Alcossebre – El Puig 137 Km
4a etapa.- El Puig – Ontinyent 55 Km
5a etapa.- Ontinyent - Fortuna 107 Km
6a etapa.- Fortuna – Aledo 84 Km
7a etapa.- Aledo - Vera 107 Km
8a etapa.- Vera - Los Escullos 89 Km
9a etapa.- Los escullos - Vicar 85 Km
10a etapa.- Vicar – Salobreña 75 Km
11a etapa.- Salobreña - Màlaga 99 Km
12a etapa.- Màlaga - Sabinilla 112 Km
13a etapa.- Sabinilla – Tarifa 84 Km
14a etapa.- Tarifa - Arcos de la Frontera 0
15a etapa.- Arcos - Olvera 80 Km
16a etapa.- Olvera - Lucena 137 Km
17a etapa.- Lucena - Jaén 108 Km
18a etapa.- Jaén – Cazorla 107 Km
19a etapa.- Cazorla – Torrenueva 149 Km
20a etapa.- Torrenueva – Alcazar de S. Juan 117 Km
21a etapa.- Alcazar – Aranjuez 99 Km
Total 2.034 Km

Vaig sortir el dia 25 d’abril i vaig acabar el 17 de maig. Vaig descansar dos dies. Un a Vicar i l’altra a Jaén.
Bicicleta Coluer de l’any 2005, rígida amb suspensió davantera.
2 alforges, sac de dormir, esterilla, tenda campanya, bombona càmping gas, fogonet, dos plats plàstic, tassa de plàstic, ansat gros i ansat petit . Roba i material divers.

Pes de l’equipatge, la bossa del manillar i la motxilla de l’esquena: 22 Kg.

Incidències: 4 punxades i el portaequipatges trencat. Vaig haver de comprar un de nou.

M’agrada molt la pràctica de l’esport, en general. Tinc 58 anys i sempre n’he practicat. Fins el 32-33 anys, vaig fer molt de futbol i a partir de llavors, vaig començar fer BTT.

Amb la colla que sortim habitualment, a banda de les sortides setmanals, fem, de tant en tant, algunes específiques que ens ho hem passat molt bé: Hem fet els pedals de foc, hem fet la volta a l’illa de Còrsega, hem estat per Navarra, el Pirineu, hem creuat Costa Rica de oceà a oceà, el camí de Santiago...

Aquesta vegada el viatge l’he fet tot sol. És la primera vegada que viatjo sol i que faig tants Km., i tants dies seguits. A més a més ho he volgut fer al mínim cost possible, encara que quan ja has acabat, penses que encara podia haver estalviat una mica més, però quan t’hi trobes, és difícil estalviar una coca-cola ben fresca. El fet de voler anar sol era per provar-me. Conèixer-me una mica més.

Vaig triar aquesta ruta per raons diverses que s’anaven acumulant. Primer vaig pensar que tractant-se de la primavera, era millor anar cap el sud per assegurar el temps . Seguir la costa, per trobar càmpings. Conèixer el Cabo de Gata, i anar fins a Tarifa pel caprici d’haver estat al punt més meridional d’Europa. Un cop allà, per anar cap a Madrid –que hi tinc el meu germà - , havia de fer ruta cap a l’interior i vaig triar passar per Arcos de la Frontera i més endavant per Jaén perquè tinc una cosina i una tia a cada lloc. Finalment de Jaén cap a Madrid vaig evitar passar per la nacional IV que és molt i molt transitada.

Cal aclarir que no vaig sortir de Palafrugell en bici. Per tal de no travessar Barcelona amb tot el que representa de perill pel trànsit. Vaig agafar el tren a Flassà i el vaig deixar a Calafell. Allà és on vaig començar pedalar.
Igualment, la ruta la vaig acabar a Aranjuez pel mateix concepte. El meu germà em va venir a trobar a Aranjuez i vam arribar a Madrid en cotxe.

La ruta 14, la vaig fer en cotxe perquè no va haver-hi manera de convèncer a la meva cosina que em deixés pedalar. Em va dir que de cap manera. Feia molt que no ens vèiem i havíem de parlar.

He evitat les carreteres principals, malgrat que de vegades era impossible. He fet un munt de passejos marítims, he fet un bon número de km per pistes, i varies vies verdes molt maques i molt llargues.
He dormit en càmpings i pensions i m’he fet el menjar o he comprat precuinat, evitant els restaurants o bars.

Duia 21 rutes fotocopiades, tretes de la via michelin, que eren la base. Sobre la marxa improvisava perquè l’altra gran eina, era preguntar a la gent de la zona, alternatives més maques i menys transitades.
Tothom s’ha portat molt bé amb mi. El fet de veure una persona sola, amb una bicicleta carregada amb més de 20 Kg., aplanava molt la comunicació amb la gent. M’he trobat amb diverses situacions i una bona colla d’anècdotes i a més a més he trobat un temps magnífic.

Francesc Almagro

EN FÈLIX I CINC COMPANYS VAN DE PALAFRUGELL A MASSANET DE CABRENYS I TORNADA. 29/11/11

En el següent enllaç el seu reportatge:
http://travessapalafrugell.blogspot.com.es/

Sortida de quatre dies den Fèlix Pareras. Octubre 2011.

Aquí podem veure el mestre fent el ranxo.

ENLLAÇ AMB EL SEU REPORTATGE.

Dos dies pedalant per l'Empordà i la Garrotxa, Felix, Alex,Jordi i Miquel

L’amic Felix Pareras amb el seu fill Alex, el company Jordi Comas i el meu fill Miquel Carreras han fet aquesta fantàstica sortida, us convido a llegir l’escrit que ha fet en Felix en el qual es palpa el bon rotllo viscut aquets dos dies.
Bona feina Felix, felicitats.

Sortida de 2 dies amb btt

Bé voldria fer un petit resum de la sortida que varem fer aquest passat cap de setmana
2 i 3 d’abril de Setmana Santa del 2010.
Els companys de sortida eren el millors vailets de la comarca..... (nenes no badeu-ho aquí hi ha material ) en Miquel Carreras ( un noi orgullós de si mateix que transmet molta energia al seu voltant ) en Jordi Comas ( temprat , molt honest i molt company dels seus amics ),(ells en diuen un tiu legal) i l’ Àlex Pareras ( valent , generós, simpàtic i sempre amb molta gana ) i perquè no dir-ho , el que faltava pel duro en Fèlix Pareras ( simplement el que escriu ....) .

La sortida constava de un primer tram de camins fis trobar la carretera N.II a l’altura de Bàscara, on hi aniríem trobant pobles tals com Esclanyà , Peratallada, Verges ( aquí farem un petit incís molt important ), tot d’una trobem molt de fang degut a la pluja del dies abans i l’Àlex se li trenca la patilla del canvi de marxes , primer imprevist , intentem solucionar-lo però no hi podem fer res , cop de telèfon a nen Ramon de la botiga Pedaling , on molt ràpidament ens fa venir a la Rosa amb una bicicleta de recanvi per poder continuar l’aventura ( m’entres els nens s’esperaven varem agafar una bona quantitat d’ espàrrecs per fer una truita per sopar ) una vegada canviat el portabultos i les alforges a la bicicleta de recanvi continuem la sortida tot donant les gràcies novament a la Rosa per haver-nos salvat per primera vegada .....

Seguin fins Garrigoles , Ventalló on travessem la via del tren i parem a fer una queixalada , tot i esperant veure passar algun tren però no tenim sort , bé, sort si en tenim desprès de molta estona de fer propaganda per part de l’Àlex a nen Jordi de que es poses pantalons curts , al final l’hi veiem les cametes .... Continuem fins trobar la carretera N.II a l’altura de Bàscara on deixem els camins i agafem aquesta carretera fins dins del poble per girar a la dreta per una carretera molt petita però amb molta pujada direcció Vilademuls , on se’ns entravessa una miqueta la pujada però al final ja es divisa Banyoles al fons i la cara ens canvia completament , travessem Banyoles fins trobar l’hostal La Paz on farem nit i agafarem totes les forces possibles , un bon sopar i una passejada per el voltants del llac, una estoneta de riure i fer-la petà i a fer nones fins l’endemà .

Segon dia , sortirem una mica tard , tot plegat per l’esmorzar no ens han volgut servir mes aviat i una vegada repassades les bicicletes i carregades en Jordi havia rebentat , reparem i sortida direcció Porqueres , Mieres i Santa Pau , carretera molt bonica però també de forta pujada , es fa feixuga , però nosaltres sempre amunt , fins trobar l’encreuament que ens porta a Olot ja de baixada , travessem la població i en la plaça de la Devesa hi ha un Burger on agafem menjar i continuem aquesta vagada per el famós carril Bici direcció a Girona , el fort vent de cares ens fa anar molt lets i necessitem molta estona per arribar al nostre primer objectiu que son les gorges de Cogolls ,( jo els hi dic si es volen banyar i al veure aquell preciós paisatge els hi manca temps per ficar-se a l’aigua amb pilotetes )( jo encara no soc del tot un home, de l’ho freda que estava l’aigua no se si s’han amagat o els vaig perdre ) una vegada vestits novament redrecem el camí i fem una parada a Les Planes d’Hostoles on hi ha una zona d’acampada on mengem part de l’ho comprat a Olot , continuem una vegada agafades forces , però el fort vent de cares no ens deixa avançar amb la rapidesa que voldríem i arriben a Girona una mica massa tard on decidim trucar novament a la nostra salvadora ..... Rosa , que podries venir-nos a salvar novament ?... ella molt cofoia accedeix i nosaltres agafem la carretera fins Celrà on allà ens creuem amb la nostre salvadora.... , carregem la furgo i tornada a Palafrugell amb un petit regust de no haver fet del tot el camí , però amb unes ganes enormes per part de tots de satisfacció i de ganes de tornar-ho a repetir una altre vagada no molt llunyana .

Jo , personalment dono les gràcies als meus companys de sortida en Miquel, en Jordi i a l’Àlex
per fer-me sentir jove com ells.


Fèlix Pareras.


VEURE FOTOS

VEURE LA RUTA EN GPS

EN FELIX PARERAS, ENS COMENTA LA SEVA ÚLTIMA AVENTURA.

Hola a tots ;
Bé , voldria fer una breu història del perquè de la sortida de dos dies 16, 17 Maig 09.

Fa molts anys organitzàvem una sortida de germanor per anar amb bicicleta de Palafrugell fins Maçanet de Cabrenys , les primeres vegades un petit grupet de mitja dotzena de valents , per inspeccionar els camins i cercar la ruta mes maca , una vegada és va saber de la sortida , cada vegada s’hi apuntava mes gent del nostre poble i rodalies ( alguns venien expressament de Malgrat de Mar ) i a les hores es va desfrenar una miqueta aquella sortida d’amics, és va convertir amb una marxa de 60 ciclistes , 2 cotxes de recolzament i aproximadament 180 quilòmetres de pistes forestals , dormir en un hostal a Maçanet ,i l’endemà camí de tornada també amb bicicleta. Tot plegat molt complicat de organitzar perquè per mig de la muntanya el grup s’ estirava molt i era difícil controlar a tanta gent.
Tot d’una es va deixar d’organitzar , mes per el tema d’intendència que per les ganes que hi havia.
Els meus companys i jo mateix , hi varem dedicar moltes hores per enllaçar-ho tot i que no es perdés cap ciclista .

Per això , desprès de tants anys volia tornar-la a fer i poder penjar un track de la ruta a la pàgina de www.wikiloc.com cercant usuari ( mec ) (les meves sortides ) per recordar-la i posar-la a disposició dels valents que vulguin gaudir d’una sortida molt valenta i tanmateix molt maca.

Un breu incís de la ruta; sortida de Palafrugell direcció Peratallada , Verges , Marenyà , Garrigoles , Ventallò , Garrigas , Navata , Lladò ( fins aquí mes o menys tot suau ) de Lladò a Sant Llorenç de la Muga , el camí és complica amb fortes pujades i zones tècniques , al arribar a Sant Llorenç , travessem el poble fins l’altre punta i agafarem el camí de pujada a Maçanet per la ruta que puja al Pantà de Boadella ( els primers quilòmetres estan asfaltats i es puja força còmode , tot i ser de forta pujada ) al començar la pista forestal novament el tema es complica una miqueta , té tendència a enfilar-se força amb rampes duríssimes que sembla que no s’acabin mai .... , arribada per fi a Maçanet ( el cos experimenta uns sensació de pau i de alliberació que no es pot explicar .......)

L’endemà , agafarem direcció el camp de futbol i baixarem fins el Hotel La Central , i continuarem per la carretera que fa la volta al Pantà de Boadella , Darnius , Tarrades i Cistella , a partir d’aquí enllaçarem un camí que ens portarà fins Navata , i agafarem el mateix camí de tornada que varem fer el dia abans per pujar , i anar direcció capa casa.

Tots plegat una aventura que s’ha de fer alguna vegada .... sempre hi temps per patir.........

Atte. Fèlix Pareras


VEURE FOTOS
TRACK - GPS

Alex Camarero a la TransAndalus

Aquest es l'auto regal de l'Alex Camarero en el seu 50 aniversari:
32 dies pedalant fent la Transandalus, 2300Km.
En acabar i per relaxar les cames, pujada al Veleta 3395 mts.
Felicitats per les tres fites assolides !!
Trobareu el seu article a la pagina 21 del següent enllaç :
ENLLAÇ AMB LA PUBLICACIÓ TRANSANDALUS

RIKI SOLER VIATGE A SARDENYA

Són les 10 de la nit del 6 de Novembre i em trobo a l’aeroport de Sardenya montant la bicicleta i integrant l’equipatge.
Començo bé el viatge, ja que a l’avió m’hi he deixat l’impermeable i el cel amenaça pluja.
15 km són els que em separen fins a l’Alguer, aparentment aprop sinó fos perqué pedalant per una carretera sense llum, sense trànsit i amb el misteri de nomès veure el paissatge els 2 segons dels llampecs, em va fer la sensació que no arribaria mai.

L’alguer és l’única ciutat de l’illa on encara hi ha gent gran que parla el català, cosa que em va fer molta gràcia sentir-los parlant amb aquell toc d’accent italià.

Aquelles ganes de pedelar em van despertar, i desprès de fer visita turística amb un suculent esmorzar, em vaig endinsar terra endins.
La ruta era espectacular, i jo més sol que la una i sense cap persona aquí saludar vaig començar a sentir la paraula solitud, que de fet ja és el que pretenia, poguer-me desenvolupar amb pocs mitjans. És una manera de posar-se a prova ja que avui en dia depenem molt de la gent i les noves tecnologies.

Els 2 primers dies, el fet de pedelar tantes hores se’m va fer una mica dur, trobava a faltar un bon entrenament previ, així que el 3er, me’l vaig agafar més tranquil i a les 13h del migdia ja estava dinant en una de les platges més maques de l’illa.

Etapa 1: Alguer - Bosa (68km 1080m desnivell acumulat)

Etapa 2: Bosa – Núoro (94km 990m desnivell acumulat)

Etapa 3: Núoro – Cala Gonone (38km 670m desnivell acumulat)

Però el 4rt dia nois… pujava i baixava muntanyes que jo mateix me’n feia creus. Un escenari bonic i tranquil sortint des de nivell 0, a línia de mar, fins a 1.117 m el port més alt.
Com que optimizava molt el pes, de menjar en portava poc i en aquesta ruta vaig alimentar-me principalment de cireres d’arboç que trobava pel camí.

Etapa 4: Cala Gonone – Arbatax (69km 1520m desnivell acumulat)

L’etapa 5 va ser la més dura ja que, desprès de l’euforia del dia abans, em vaig marcar un objectiu de molts quilòmetres tinguent en compte que anava amb un equipatge de 9kg i el vent en contra.
Els últims 3 km hi havia una ascensió de 300m de desnivell que van ser duríssims. Per contrapunt, eren les 5 de la tarda i començava a fer-se de nit ( a Sardenya el sol es pon 30 min. abans)

Etapa 5: Arbatax - Villasimius (117km 840m desnivell acumulat)

Desprès d’això, quatre estiraments, una dutxa i un sopar com Déu mana amb un plat d’espaguetis i una amanida per poguer assolir l’endemà l’objectiu d’arribar a Cagliari, que era el retorn cap a Catalunya.

Etapa 5: Villasimius - Cagliari (62km 515m desnivell acumulat)


Allà també un magnífic dinar amb un ciclista que vaig conèixer i la seva dona.
Com que desprès del dinar haguès donat positiu, em van acompanyar fins a l’aeroport.

Volant durant 1h ½ fins que una magnífica lluna sobre el riu Ter em deia que ja estava a casa, i així va ser quan vaig veure a la Laia.

VEURE FOTOS.

Matias Carreras, viatge a La Paz - Bolivia

Matias Carreras a "La carretera de la muerte " Bolivia.
VEURE FOTOS
ENLLAÇ AMB " LA CARRETERA DE LA MUERTE "

Felix Pareras de Palafrugell a Puigcerdà i tornada.

Hola a tots ;
En primer lloc voldria felicitar a totes aquelles persones que gaudeixen de la bicicleta amb el temps que hi poden destinar.
Bé , férem un incís de l’ultima sortida circular de tres dies per travessar la província de Girona ( Palafrugell fins Puigcerdà i camí de tornada )
Tenia molt d’interès de fer aquesta travessa per la distancia que té i per que Palafrugell i Puigcerdà son mes o menys les dues poblacions mes allunyades de la província de Girona .
Vaig sortir de casa carregat com un burro , per no tenir que necessitar res , pensat ara es innecessari perquè no anava a l’altre costat de mont , però volia anar el que se diu a la “meva bola” , parar on volgués i no estar pendent de si trobava un súper obert per poder comprar de dinar o sopar.
Així dons vaig carregar el meu remolc , amb la tenda , recanvis , roba , menjar i el meu fogonet i ja podem anar-hi.
La sortida la volia fer una mica combinada , es a dir carreteres interior i camins que ja sabia , tot enllaçant amb el fabulós carril bici que tenim fins Olot .
Sortida direcció a la Bisbal fins Madremanya , pujada als Àngels i arribada a Girona, travessar la ciutat amb molt de compte, i enllaçar amb el carril bici que puja fins Olot , tot passant per Bescanó , Bonmatí, Amer , les Planes d’Hostoles , Sant Feliu de Pallerols , Les Preses i Olot ( per el que no ha tingut la oportunitat de fer aquesta via verda , l’hi recomano , sobre tot de baixa d’ Olot fins Amer ).
Una de les altres coses que volia fer es arribar a Ripoll passant per Sant Joan de les Abadesses tot pujant per el Coll de Santigosa (1064 mts) mol bonic i sense gents se trànsit , tothom passa per els túnels .
Tot seguit Campdevànol direcció a Ribes de Freser , però s’ha de dir que tot aquest recorregut amb un sol dia , una mica llarg, era hora de començar a cercar lloc per posar la tenda per descansar, sopar una mica i fer “nones”.
Al matí feia un dia fabulós , però molta fred , la jornada del segon dia era valenta , de sortida 7 del matí , ja al damunt de la meva “avioneta” encarava la Collada de Tosses ( la pujada va ser d’aquelles de recordar , aquella hora del matí era per a mi sol , no vaig trobar a ningú , bé si unes vaques que volien guerra, i després d’unes paraules amb elles em varen deixar passar ) , arribada el Balneari que han restaurat al cap de munt de la Collada , una baixada preciosa fins la carretera que enllaça Vilar d’Urtx i Alp amb Puigcerdà ( final del meu destí ) ( tot el poble estava amb obres , jo em pensava que només passava a Palafrugell això ) bé les fotos obligades al Llac de Puigcerda , una queixalada i de tornada que es feia molt tard, tot passant per l’altre costat que puja a la Collada per l’ estació de la Molina (1762 mts.) ( tot desert , tot tancat ) per això de portar menjar a sobre per fer un mos de tant el tant .
De tornada baixada fins a Ribes de Freser , Sant Joan de les Abadesses i passar la nit en racó , sense molestar a ningú.
L’endemà , tercer dia , baixada de nou per el Capsacosta (1100 mts.) fins Olot i tornar a agafar el carril bici fins Girona , pujar per segona vegada els Àngels fins Monels , direcció a Fonteta ,tot això combinant camins forestals ja conegut i per fer-ho rodó vaig pujar a Fito ( que l’enyorava ) Mas Torroella i de baixada capa casa .
Bé , aquesta experiència va ser molt enriquidora per a mi , i el meu cap ja em ronda una altre sortida semblant . ( que tindrà això de sortir sol ) ( molta estona per està amb un mateix i veure que amb poc en tenim prou per gaudir ) .

Petons a tots . fèlix pareras

VEURE FOTOS.